dimarts, 9 de febrer del 2010

Montilla signatura honor Berga

No sap ni escriuire sol. Necessita una "xuleta".
En mans de qui estem?

diumenge, 7 de febrer del 2010

La "transformació" de Catalunya Ràdio

Ja fa dies que volia penjar aquest article del Víctor Alexandre que denuncia el que està passant a Catalunya Ràdio des que el Tripartit hi ha posar les urpes.
He de dir que puc confirmar, per una persona que conec que treballa des de fa molts anys a Catalunya Ràdio, que la pressió a la que estan sotmesos és brutal, reben consignes de com i de qui s'ha de parlar bé i malament, que el respecte pel català és nul, hi ha una llista de termes i d'eufemismes per parlar de coses, que s'han de respectar i dir tal com han estat manats des del Tripartit, sinó vas al carrer.
Nota: en cursiva les meves reflexions.

L'article del Víctor Alexandre:

El procés d'eradicació sistemàtica de persones ideològicament desafectes a la dictadura audiovisual del tripartit o, si més no, independents en l'exercici de la professió periodística, està transformant Catalunya Ràdio. En poc temps, aquesta emissora ha deixat de ser la Ràdio Nacional de Catalunya per convertir-se en la corretja de transmissió del carrer Nicaragua. Per aconseguir-ho, és clar, ha calgut foragitar molts professionals i marginar-ne d'altres, la qual cosa ha generat una immensa por a significar-se políticament entre molts treballadors de l'emissora. Aquesta neteja ideològica va començar quan el PSOE de Catalunya, per gentilesa d'Esquerra, es va apoderar del Govern i ha continuat tots aquests anys fins arribar a extrems inadmissibles amb directors com Oleguer Sarsanedas i Ramon Mateu.
Queden lluny, per tant, els dies en què Catalunya Ràdio era l'emissora més escoltada del país, amb 614.000 oients diaris. Això passava l'any 2003. Ara, en canvi, ocupa el tercer lloc darrere de la SER -aquest era l'objectiu del Partit Socialista, que la SER fos líder a Catalunya- i de RAC1. Pel camí, no cal dir-ho, la llista de professionals que han estat convidats a abandonar el vaixell és llarguíssima i en destaquen, entre d'altres, Toni Clapés, Jordi Basté, Josep M. Solé i Sabaté, Antoni Bassas, Toni Arbonès i Xavier Solà. Realment vergonyós el tracte que ha rebut Xavier Solà. A Rita Marzoa, ves per on, no l'han fet fora, però l'han apartada de la conducció de programes per evitar que la seva òptica catalanocèntrica pugui trencar l'harmonia hispanocentrada dels informatius i de bona part de la programació. Mentrestant, han arribat comissaris polítics com Manel Fuentes (mireu el vídeo de sota i veureu com Manel Fuente de fa de Jutge i criminalitza a Àngel Colom per l'afer dels diners que Fèlix Millet li va donar pel Pi. Però qui és Manel Fuentes? Com ha pogut arribar tant amunt? si no era més que un imitador que va tenir la sort d'entrar per telèfon al programa "La vida en un xip" de J.M. Puyal i fer una imitació de Stoichkov)

o Jordi García-Soler, tertulians acòlits i nacionalistes espanyols com Javier Sardà i alguns locutors que, a banda de disparar dia sí i dia també contra Joan Laporta -com manen des del carrer Nicaragua-, parlen un català escandalosament impropi d'una emissora pública. De fet, si aquests locutors fossin anglesos i tinguessin el mateix nivell lingüístic que tenen de català no podrien conduir ni un programa de cinc minuts a la BBC. Ni tampoc no els podrien acompanyar la majoria dels seus col·laboradors, gent que cobra per parlar i que trepitja la llengua amb la mateixa incúria que si estigués a Mercabarna.
Tanmateix, no tothom és així a Catalunya Ràdio. Com deia en Miquel Calçada (<--Us recomano aquest article), "encara hi queda molt de talent". Malauradament, però, aquests no són bons temps per al talent, ara toca sectarisme. I el sectarisme, com tothom sap, menysprea el talent que no s'agenolla. Per sort, no en tinguem cap dubte, el paisatge que quedarà després de la batalla de les eleccions serà tot un altre.
Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat


JA N'HI HA PROU QUE 4 ILLETRATS SUBORDINATS DE MADRID ENS MANIN. RESPECTE PER CATALUNYA, ELS CATALANS I LES SEVES INSTITUCIONS.


Actualització: Un altre programa eliminat després de 15 anys en antena "L'Internauta" http://www.vilaweb.cat/noticia/3770059/catalunya-radio-suprimeix-linternauta.html

dissabte, 6 de febrer del 2010

LA RIQUESA DEL CATALÀ (breu anàlisi semàntica)

LA RIQUESA DEL CATALÀ
(breu anàlisi semàntica)
 
 
Per a aquells que dubten encara de la riquesa del català, per damunt de moltes altres llengües, us posaré un sol exemple, un de sol: el nombre d’accepcions que pot arribar a tenir la molt simple i coneguda paraula COLLONS .
1.-          Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així amb:
                1.1          UN significa car ( val un colló ).
                1.2          DOS significa valentia ( té dos collons ).
                1.3          TRES significa menyspreu ( m’importa tres collons ).
 2.-         El verb que l’acompanya també canvia el significat:
                2.1          Amb TENIR indica gosadia ( aquell té collons ).
                2.2          Amb el mateix TENIR , però amb admiratiu, pot significar sorpresa ( té collons! ).
                2.3          I si és amb afirmació, admiració o enveja ( quins collons que té! ).
                2.4          Amb el verb POSAR pot indicar un repte, sobretot segons on es posen ( va posar els collons damunt de la taula! ).
3.-          Tot i emprant un mateix verb pot canviar el significat en funció del temps o la forma:
                3.1          En PRESENT indica molèstia o fàstic ( no em toquis els collons! ).
                3.2          En REFLEXIU significa vagància ( s’està tocant els collons! ).
                3.3          En IMPERATIU significa sorpresa ( toca’t els collons! ).
                3.4          En SUBJUNTIU advertiment ( si no toquessis tant els collons!... )
4.-          Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:
                4..1          Amb A expressa por ( acollonit ).
                4.2          Amb DES significa riure ( descollonar-se ).  
                4.3          Amb UT indica perfecció, satisfacció ( collonut )
                4.4          Amb   ASSOS indica indolència o abúlia ( quins collonassos! ).
5.-          També les preposicions matisen el significat:
                5.1          Amb DE significa quantitat ( feia un fred de collons ) o també èxit ( va anar de collons ).   
                5.2          Amb PER significa decisió ( ho faré per collons! )..
                5.3          Amb SENSE indica covardia ( és un home sense collons ).
6.-          El color, la forma, la polidesa, la mida, la possició o la mesura també tenen significat:
                6.1          El VIOLETA significa fred ( em van quedar els collons morats! ).
                6..2          La FORMA pot significar cansament ( tinc els collons quadrats ).
                6.3          El DESGAST indica experiència ( en tinc els collons pelats! ).
                6.4          La MESURA pot expressar rancúnia ( en tinc els collons plens! ).
                6.5          La MIDA ( els té ben grossos ).
                6.6          La POSICIÓ ( els té ben posats ).
                6.7          Però hi ha mides extremes:
                               6.7.1 Una mida màxima que no es pot superar ( té uns collons com un toro! ).
                               6.7.2 Si s’ultrapassa la mida màxima, indica vagància o ( li pengen, se’ls trepitja! ).
                               6.7.3 També existeix una mida mínima: ( de colló de mico ).
7.-          Poden definir també un determinat estat anímic:
                7.1          Sorpresa, admiració (collons!)
                7.2          Estat depressiu (tinc els collons pel terra!).
                7.3          Estat eufòric (m’ha sortit de collons!).
                7.4          Menyspreu (això és una collonada!).
                7.5          Incomoditat, rebuig (toca’t els collons!).
                7.6          Amenaça, advertiment (no em toquis els collons!).
                7.7          Voluntat (ho farem de collons!).
                7.8          Decisió (em surt dels collons!).
                7.9          Fastigueix (estic fins els collons!).
 
Per què desprès ens vinguin de l’estranger a dir-nos que el català és pobre, inexpressiu, vulgar, “pueblerino”, rústic!...
I per acabar: si heu estat capaços de llegir-me fins el final, és que sou COLLONUDES i COLLONUTS .

Autor: Anònim. Rebut per correu electrònic

També et pot interessar...

Related Posts with Thumbnails