www.espolimetre.cat

Clica aquí si vols posar el comptador al teu web

Les mentides contra Catalunya

Conjunt d'arguments per desmuntar les mentides que es fabriquen per contrarrestar les ànsies d'independència de Catalunya. (Publicat al diari Avui el 23/09/2012)

Catalunya quedaria fora de la Unió Europea?

Els jubilats deixaran de cobrar les seves pensions?

L'Estat deixarà de pagar l'atur i altres subsidis?

L'exèrcit espanyol enviarà els tancs contra Catalunya?

El nou estat català bandejarà la llengua castellana?

La Catalunya independent quedarà fora de l'euro?

Ni el Barça ni cap equip català no jugarà en lligues espanyoles?

El PIB de Catalunya s'ensorrarà?

El boicot comercial ofegarà l'economia catalana?

La independència obrirà un greu conflicte social?

La Constitució és intocable i l'autonomia es pot suprimir?

Utilitzeu-los i feu-los córrer

Extret d'un article de Víctor Alexandre

No sabem que som forts. Per això, cada cop que aparentem tenir molt clar que la subordinació a Espanya significa la mort per a Catalunya i que ha arribat el moment d'abordar la independència, apareix algú que ens distreu amb una nova pastanaga i n'ajornem la decisió.

Per a Espanya mai no serem res més que gestionadors d'engrunes.

No hi ha cap poble al món tan entretingut com nosaltres. No hi ha cap poble al món capaç de passar-se tres-cents anys mirant una pastanaga.

Posted via email from jalegret's posterous

Josep M. de Segarra Poesia satírica

Fa temps que em passa pel cap tot sovint el Títol II (perquè serà) d'aquesta poesia satírica que va escriure Josep M. de Segarra durant la redacció de l'Estatut de Núria.

El primer cop que la vaig llegir, ja fa molts anys en un exemplar de la revista "El Temps", se'm va quedar gravada a la memòria, és genial.

Segarra que és més conegut per les seves obres de teatre i poesia seriosa, però en va fer moltes de poesía satírica.  
  
Titol I
De l'estructura nacional
Hi haurà, salvant els principis
d'esquerres, centres i dretes,
províncies i municipis
i cases de senyoretes.

Títol II
De la nacionalitat
Són espanyols: la "manola",
els rectors i els magistrats,
els nats en terra espanyola
i els fills d'aquests desgraciats.

Títol III
Dels drets i deures dels espanyols
Els d'amanir amb sal i pebre
i els de menjar bacallà,
i tothom té el dret de rebre
i té el deure de callar.

Títol IV
Del president de la República
President de la República,
serà un senyor reposat,
que no l'hagin engendrat
dins de cap casa pública.

Títol V
Del Govern
Si hi ha cas de compromís
el Govern té atribucions
per passar-se pels faldons
totes les lleis del país.

Títol VI
Del ParlamentAquells que la sort enfili
formaran part de les Corts,
encara que siguin sords
com en Rovira i Virgili.

Títol VII
De la justícia
El jutge republicà,
fiscals i criminalistes,
seran persones ben vistes
que puguin parar la mà.

Títol VIII
De la hisenda públicaSols podran pressupostar
i es cuidaran de la duana,
els senyors que tenen gana i ho saben dissimular

Títol IX
De les garanties de la Constitució.Hi haurà una llei molt estreta,
i uns tribunals molt decents,
perquè tots estem contents
i no ens falti una pesseta.

Títol X
Explicació que dóna El Be NegreI aquesta constitució,
de la qual em vanaglòrio,
aniria molt millorque el projecte de l'Ossòrio.

Els EEUU posen la bandera catalana.., i a la ciutat del President Obama...

Alguna cosa s’està movent…

1.- Els EEUU col·loquen la bandera catalana al costat de la d'Estats independents en una web del Departament d'Estat

Per veure-la, podeu també pulsar sobre el següent link

http://www.america.gov/un-declaration.html

2.- A la ciutat on va néixer el president Obama, a un centre governamental dependent del U.S. Department of Interior, apareix el català com a idioma Oficial d’informació.

Sembla que els nord-americans reconeixen, ni que sigui extraoficialment, el caràcter nacional de Catalunya.

Font: Rebut via mail.

La Dignitat de Catalunya

En solidaritat amb l'editorial conjunta de 12 diaris (Diari de Girona, Avui, El Punt, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7 i Segre) en defensa de l'estatut.

Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.

Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.

Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.

Copia i enganxa l'editorial al teu bloc, lloc web, mail, ..., cita les fonts i publica o envia-ho a tothom.

Ni tant ni tant blog, s'uneix a la campanya de solidaritat blocaire de l'editorial conjunta "La Dignitat de Catalunya"

Catalunya és Polònia a Netvibes?

L'altre dia estava configurant el contingut local del meu Netvibes (que per cert és una aplicació Web 2.0 que us el recomano si voleu tenir en una sola pàgina tota la informació que us interessa d'Internet ordenada i classificada amb els vostres criteris, doneu-hi un cop d'ull és francament útil) i en el moment de seleccionar el país vaig al·lucinar... Resulta que la taula selecció de països és de doble columna (per mi, una errada d'usabilitat, ja que hauria de ser una sola columna amb ordre alfabètic) i si no te n'adones pot semblar que Catalunya pertany a Polònia ja que surten de costat. Si més no curiós, els catalans sempre de costat amb els polonesos ;-)