La Lista de Sinde

"La Lista de Sinde" es una campaña en respuesta a la intención del Gobierno Español de crear una comisión censora en el Ministerio de Cultura con potestad para cerrar y bloquear webs sin previa orden judicial. La Coalición de Creadores e Industrias de Contenidos ha entregado ya al Ministerio de Cultura una lista de 200 webs que según su criterio deberían ser censuradas inmediatamente...

"La Lista de Sinde" recoge un listado de las páginas web que se han ido "autoinculpando" de intercambiar cultura libremente mediante la integración de un buscador de descargas. Nuestro objetivo es responder con esta nueva lista de otras 200, 2.000 o 20.000 páginas web que el Gobierno debería también censurar por la misma razón: compartir cultura. Hasta ahora, los jueces siempre nos han dado la razón, pero si el Gobierno consigue poder cerrar y bloquear webs sin una orden judicial previa, tendrá que ir también a por todas las nuestras. ¡Ahora la Red actúa, únete!

El funcionamiento de esta campaña es muy sencillo:

1.Incluye en tu web uno de los buscadores de descargas que proponemos. Puedes verlos en la columna de la derecha, sólo tienes que cortar y pegar el código que parece haciendo click en el enlace "Pulsa aquí para ver código". Una vez incluído, cualquier persona podrá buscar descargas desde tu web.

2.Inscríbete en "La Lista" rellenando el formulario que hay en la columna de la izquierda.

3.La Lista se entregará al Ministerio de Cultura y a la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información (Ministerio de Industria).

¡Únete!

http://lalistadesinde.net/

Incluye alguna de las cajas de búsqueda que aparecen en la página, inscríbete en la lista, y autodenúnciate ante el Ministerio.

en The Pirate Bay

Bernardo Hernández al BDigital

El dimecres passat vaig assistir al BDigital Global Congress (antic IGC Internet Global Congress).
L'atracció del dia era la sessió plenària per parlar de l'estratègia de Google i el futur de la GeoWeb, a càrrec de Bernardo Hernández, director general de Google Maps i Google Earth al món. I evidentment va complir les expectatives amb escreix.

Hernández va començar la seva presentació recordant la història i les característiques més generals de la companyia, ressaltant els quatre pilars en els quals es basa: informació completa, rellevant, ràpida fàcil d'usar, recordant que l'objectiu de Google és ordenar la informació mundial i posar-la al servei dels usuaris. Va destacar el poc que ha canviat en aquests 10 anys de vida de la companyia. La seva pàgina d'inici s'ha mantingut inalterable: logo + caixa de cerca.

Va donar algunes xifres, com que els guanys de Google el 2007 van ascendir a 17.000 milions de dòlars en vendes a través de Google AdWords.
Segons Hernández, el 70% de la informació que hi ha a Internet té algun vincle geogràfic, és dir, és possible situar-la en un mapa. La tendència és situar tota la informació que els usuaris busquen, caminant cap al que a Google anomenen "GeoWeb". Hernández va sostenir que el llenguatge KML de Google ha estat reconegut com estàndard i que segueixen treballant en eines que ajudin a realitzar un cercador que ofereixi una informació geogràfica més completa i integrada als resultats.

Més enllà de l'ús del cercador de carrers, Hernández va mostrar els diversos usos que l'usuari pot fer en Google Maps, com per exemple crear mapes personalitzats amb llocs que l'usuari creu d'interès o importants per a determinada situació i després compartir-la amb els amics o contactes. Així mateix també va parlar de la possibilitat que l'usuari editi la informació que creu incorrecta o poc precisa que es dóna a Google Maps i així mateix informar d'algun canvi realitzat que cregui incorrecte.

Així mateix, també va informar sobre la integració de les fotos de Panoramio i vídeos de Youtube a Google Maps, essent possible geolocalizar-los, l'avanç de Google StreetView amb noves ciutats afegides (properament Barcelona, Madrid, Sevilla, ...) i va posar exemples de les possibilitats que dóna Google Maps, com el seguiment de les eleccions presidencials d'Estats Units, el tifó Nargis de Myanmar (Birmània).

En definitiva va ser una sessió molt interessant, sense gaire novetats pels seguidors habituals dels productes de Google, però amb la claredat, to i discurs que té Bernardo Hernández va fer que el nombrés públic que omplia la sala d'actes del palau de Congressos de la Fira de Barcelona sortís molt satisfet.

Us recomano, si no ho feu ja, que comenceu a utilitzar en el vostre dia a dia les eines de Google Maps o Google Earth, son una meravella.

Us posaré un exemple. Fa uns dies vaig utilitzar Google Earth per ensenyar amb imatges una ruta que vaig fer al 2003 per la costa oest dels Estats Units als meus cunyats. Les imatges no eren meves, sinó dels milers i milers de fotos que la gent té geoposicionades a Panoramio. Varem fer un tour virtual pels Estats Units en imatges sense moure'ns del sofà de casa.

Video Ulleres

Avui he sentit al Matí de Catalunya Ràdio, que una empresa de Manresa anomenada Función Privada és la distribuidora en exclusiva per l'estar espanyol i Andorra d'unes vídeo ulleres que emulen una pantalla gegant de 48 polzades a 2 metres de distància, recreant la sensació d'estar en una sala de cinema, ja que eviten que la llum entri pels laterals.

Tenen dos models:

Argo PC/3D només les ulleres (encara no hi ha preu a la web)




Argo Cinema 2 que a part de les ulleres incorpora un reproductor de DVD portàtil (599 €).


Els dos models es poden connectar a qualsevol dispositiu amb sortida de AV, com TV, DVD, PS3, XBox 360, Wii, PC, reproductors MP4, telèfons mòbils 3G, etc.
Només pesen 75 g i tenen una autonomia de 3 hores, suficient per veure una pel·lícula.

Tenen molt bona pinta, a falta de saber què valdran soles, sense el reproductor de DVD, ja que 599 €, és una mica massa car, no?.

Rimax ja tenia un model semblant Virtual Vision 3.0 que no va tenir molt èxit possiblement degut a la filtració de llum pels laterals de les ulleres, el pes 200 g, i que no eren molt còmodes.
Però ara ha tret un nou model que li pot fer la competència a Función Privada si no baixen els preus, és el Rimax iVision 5.0 que surt per 248.99 €

L'Apagada analògica farà reneixer la UHF

Quina paradoxa, oi? Jo que em pensava que la UHF era cosa del passat.

He llegit avui al Cinco Dias, que quan es produeixi l'apagada analògica i haguem de veure la televisió per aparells de que duguin TDT (interns o externs) començarà una nova batalla per quedar-se les freqüències de UHF que quedaran lliures.

Es veu que el 75% de la banda UHF, és especialment valuosa perquè la seva freqüència facilita la propagació del senyal i la seva penetració en edificis i recintes tancats, i quedarà lliure tan aviat com es completi l'apagada de la televisió analògica.

Les cadenes de televisió pugnen per quedar-se amb aquestes freqüències per poder oferir emissions d'alta definició i serveis interactius. Però les grans operadores de telefonia advoquen per la liberalització d'almenys el 60% de l'espectre disponible per a utilitzar-lo com canal dels seus serveis de banda ampla.

En joc hi ha 200.000 milions d'euros a banda de tot el negoci que poden generar les empreses que faran els aparells per poder rebre els nous serveis.

I si entenc bé el que vol dir tot això, sospito que tots els aparells de televisió que s'estan venent actualment tindran els dies comptats, ja que en necessitarem uns capaços de poder rebre el nou senyal UHF d'alta definició i el mateix pasarrà mab els móbils.

Haurem d'estar atents a veure que passa.

Ull! si teniu pensat comprar un televisor o un mòbil, ja que l'apagada analògica es farà el 2010.

Només queden 2 anys !!!