Mika Penniman

Ahir l'amic "Pistacho" em feia descubrir aquest nou artista. Avui he llegit un article que a continuació us transcric. Si no el coneixeu cal que ho feu, us el recomano.

Nascut al Líban, de nacionalitat britànica i amb 23 anys, Mika es va allotjar durant cinc setmanes al número un de les llistes britàniques amb 'Grace Kelly', el primer single del seu disc colorista 'Life in Cartoon Motion', un èxit forjat a la xarxa que ara arriba, ja com CD, al mercat espanyol.

L'èxit de Mika Penniman no ha estat només vistós per les seves espectaculars xifres de vendes, sinó perquè abans de tenir un contracte discogràfic, mig milió de persones ja havien sentit el seu treball gràcies a la pàgina web MySpace, la qual cosa el va convertir en la consagració definitiva d'una nova via cap a la popularitat de què ja van gaudir Artic Monkeys i Lily Allen.

La seva proposta supera la faceta merament musical, alhora que en la seva estètica i la seva actitud combreguen perfectament amb ella: nascut a Beirut i resident a Londres, ofereix a 'Life in Cartoon Motion' (Universal) melodies de molts colors i múltiples influències, des de Freddie Mercury a Bob Dylan, passant per Serge Gainsbourg i Prince.

Durant cinc anys va estar cridant a discogràfiques sense èxit, ja que "el públic alternatiu em va marginar per la meva obsessió a les bones melodies, mentre les grans discogràfiques em van rebutjar per considerar-me massa rar", va explicar el diari anglès The Independent. Finalment Mika va fer la tornada a la situació i va acabar agradant a tots.

Toca el piano de cua amb bambes, barreja la bohèmia amb el barroc, el despentinat amb l'impecable, el femení amb el masculí i les referències amb la innovació, un còctel del qual la primera mostra és 'Grace Kelly', un cant a la llibertat.

Aquesta cançó es va llançar com primer single i al seu videoclip -que continua sent el favorit dels britànics al canal de música de Yahoo!- Mika desenvolupa els gests de Jagger, l'elasticitat vocal de Mercury i un catàleg d'arranjaments que la converteixen en alguna cosa més que una cançó de pop britànic enganxós.

"En el col·legi mai no vaig trobar el meu lloc, així que em vaig posar al món de la música a una edat molt primerenca", explica en el seu perfil a la xarxa, visitat ja per tres milions de persones. "No va ser per ambició", prossegueix, " sinó perquè per a mi era una manera fàcil de comptar una història, fer una broma o plasmar la realitat, que mitjançant una cançó resulta menys incomoda".
Caricatures d'històries prestades

Així, davant de cançons com 'Billy Brown' -en la qual parla d'un home que descobreix la seva homosexualitat- o 'Relax, take it easy,' demana "disculpes per avançat a aquella gent les històries de les quals" va prendre "prestades", però que ha convertit en "una caricatura".

'Life in Cartoon Motion', que en anglès significa "la vida en dibuixos animats", compta aquestes petites anècdotes amb "barra i arrogància" -segons l'editor de la revista britànica Q"-, utilitzant diferents estils que van afavorir el disc al número un al Regne Unit en només quinze dies.
Del Líban a París

A més del públic, també la premsa especialitzada es va plegar als encants d'aquest 'collage' musical i cultural, i van designar Mika com l'artista més prometedor de l'any en la prestigiosa enquesta anual que realitza la BBC entre més de 130 professionals de la música i els mitjans de comunicació britànics.

Per sumar brillantor a la seva estrella, la seva biografia està carregada d'aventures, com la seva fugida de la guerra civil libanesa a Kuwait i París abans d'establir-se a Londres, on ja amb nou anys va decidir dedicar-se a la música i es va formar en el Royal College of Music.

Ara, el públic espera amb ànsia el seu segon senzill, 'Love today', en el qual s'apropa més al glam, mentre que 'My interpretation' entronca amb la balada pop convencional, 'Lollypop' és una ballable cançó dels anys seixanta, 'Happy Ending' coqueteja amb el soul i 'Over my shoulder' combina la solemnitat íntima d'un piano clàssic -del qual és un virtuós- amb el falset de Mika portat a la seva màxima expressió.

Totes aquestes cançons poden formar part de l'únic concert que Mika n'oferirà a l'esta espanyol -14 d'abril a Madrid- i que, abans de l'arribada del disc a les botigues, ja havien penjat el cartell de "no hi ha entrades".

[Via EFE]

Aquí us deixo el vídeo de la seva cançó més famosa