LA RIQUESA DEL CATALÀ
(breu anàlisi semàntica)
1.- Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així amb:
1.1 UN significa car ( val un colló ).
1.2 DOS significa valentia ( té dos collons ).
1.3 TRES significa menyspreu ( m’importa tres collons ).
2.- El verb que l’acompanya també canvia el significat:
2.1 Amb TENIR indica gosadia ( aquell té collons ).
2.2 Amb el mateix TENIR , però amb admiratiu, pot significar sorpresa ( té collons! ).
2.3 I si és amb afirmació, admiració o enveja ( quins collons que té! ).
2.4 Amb el verb POSAR pot indicar un repte, sobretot segons on es posen ( va posar els collons damunt de la taula! ).
3.- Tot i emprant un mateix verb pot canviar el significat en funció del temps o la forma:
3.1 En PRESENT indica molèstia o fàstic ( no em toquis els collons! ).
3.2 En REFLEXIU significa vagància ( s’està tocant els collons! ).
3.3 En IMPERATIU significa sorpresa ( toca’t els collons! ).
3.4 En SUBJUNTIU advertiment ( si no toquessis tant els collons!... )
4.- Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:
4..1 Amb A expressa por ( acollonit ).
4.2 Amb DES significa riure ( descollonar-se ).
4.3 Amb UT indica perfecció, satisfacció ( collonut )
4.4 Amb ASSOS indica indolència o abúlia ( quins collonassos! ).
5.- També les preposicions matisen el significat:
5.1 Amb DE significa quantitat ( feia un fred de collons ) o també èxit ( va anar de collons ).
5.2 Amb PER significa decisió ( ho faré per collons! )..
5.3 Amb SENSE indica covardia ( és un home sense collons ). 6.- El color, la forma, la polidesa, la mida, la possició o la mesura també tenen significat:
6.1 El VIOLETA significa fred ( em van quedar els collons morats! ).
6..2 La FORMA pot significar cansament ( tinc els collons quadrats ).
6.3 El DESGAST indica experiència ( en tinc els collons pelats! ).
6.4 La MESURA pot expressar rancúnia ( en tinc els collons plens! ).
6.5 La MIDA ( els té ben grossos ).
6.6 La POSICIÓ ( els té ben posats ).
6.7 Però hi ha mides extremes:
6.7.1 Una mida màxima que no es pot superar ( té uns collons com un toro! ).
6.7.2 Si s’ultrapassa la mida màxima, indica vagància o ( li pengen, se’ls trepitja! ).
6.7.3 També existeix una mida mínima: ( de colló de mico ).
7.- Poden definir també un determinat estat anímic:
7.1 Sorpresa, admiració (collons!)
7.2 Estat depressiu (tinc els collons pel terra!).
7.3 Estat eufòric (m’ha sortit de collons!).
7.4 Menyspreu (això és una collonada!).
7.5 Incomoditat, rebuig (toca’t els collons!).
7.6 Amenaça, advertiment (no em toquis els collons!).
7.7 Voluntat (ho farem de collons!).
7.8 Decisió (em surt dels collons!).
7.9 Fastigueix (estic fins els collons!).
Per què desprès ens vinguin de l’estranger a dir-nos que el català és pobre, inexpressiu, vulgar, “pueblerino”, rústic!...
I per acabar: si heu estat capaços de llegir-me fins el final, és que sou COLLONUDES i COLLONUTS .
Autor: Anònim. Rebut per correu electrònic
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Escriu el teu comentari