He de dir que puc confirmar, per una persona que conec que treballa des de fa molts anys a Catalunya Ràdio, que la pressió a la que estan sotmesos és brutal, reben consignes de com i de qui s'ha de parlar bé i malament, que el respecte pel català és nul, hi ha una llista de termes i d'eufemismes per parlar de coses, que s'han de respectar i dir tal com han estat manats des del Tripartit, sinó vas al carrer.
Nota: en cursiva les meves reflexions.
L'article del Víctor Alexandre:
El procés d'eradicació sistemàtica de persones ideològicament desafectes a la dictadura audiovisual del tripartit o, si més no, independents en l'exercici de la professió periodística, està transformant Catalunya Ràdio. En poc temps, aquesta emissora ha deixat de ser la Ràdio Nacional de Catalunya per convertir-se en la corretja de transmissió del carrer Nicaragua. Per aconseguir-ho, és clar, ha calgut foragitar molts professionals i marginar-ne d'altres, la qual cosa ha generat una immensa por a significar-se políticament entre molts treballadors de l'emissora. Aquesta neteja ideològica va començar quan el PSOE de Catalunya, per gentilesa d'Esquerra, es va apoderar del Govern i ha continuat tots aquests anys fins arribar a extrems inadmissibles amb directors com Oleguer Sarsanedas i Ramon Mateu.
Queden lluny, per tant, els dies en què Catalunya Ràdio era l'emissora més escoltada del país, amb 614.000 oients diaris. Això passava l'any 2003. Ara, en canvi, ocupa el tercer lloc darrere de la SER -aquest era l'objectiu del Partit Socialista, que la SER fos líder a Catalunya- i de RAC1. Pel camí, no cal dir-ho, la llista de professionals que han estat convidats a abandonar el vaixell és llarguíssima i en destaquen, entre d'altres, Toni Clapés, Jordi Basté, Josep M. Solé i Sabaté, Antoni Bassas, Toni Arbonès i Xavier Solà. Realment vergonyós el tracte que ha rebut Xavier Solà. A Rita Marzoa, ves per on, no l'han fet fora, però l'han apartada de la conducció de programes per evitar que la seva òptica catalanocèntrica pugui trencar l'harmonia hispanocentrada dels informatius i de bona part de la programació. Mentrestant, han arribat comissaris polítics com Manel Fuentes (mireu el vídeo de sota i veureu com Manel Fuente de fa de Jutge i criminalitza a Àngel Colom per l'afer dels diners que Fèlix Millet li va donar pel Pi. Però qui és Manel Fuentes? Com ha pogut arribar tant amunt? si no era més que un imitador que va tenir la sort d'entrar per telèfon al programa "La vida en un xip" de J.M. Puyal i fer una imitació de Stoichkov)
o Jordi García-Soler, tertulians acòlits i nacionalistes espanyols com Javier Sardà i alguns locutors que, a banda de disparar dia sí i dia també contra Joan Laporta -com manen des del carrer Nicaragua-, parlen un català escandalosament impropi d'una emissora pública. De fet, si aquests locutors fossin anglesos i tinguessin el mateix nivell lingüístic que tenen de català no podrien conduir ni un programa de cinc minuts a la BBC. Ni tampoc no els podrien acompanyar la majoria dels seus col·laboradors, gent que cobra per parlar i que trepitja la llengua amb la mateixa incúria que si estigués a Mercabarna.
Tanmateix, no tothom és així a Catalunya Ràdio. Com deia en Miquel Calçada (<--Us recomano aquest article), "encara hi queda molt de talent". Malauradament, però, aquests no són bons temps per al talent, ara toca sectarisme. I el sectarisme, com tothom sap, menysprea el talent que no s'agenolla. Per sort, no en tinguem cap dubte, el paisatge que quedarà després de la batalla de les eleccions serà tot un altre.Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat
JA N'HI HA PROU QUE 4 ILLETRATS SUBORDINATS DE MADRID ENS MANIN. RESPECTE PER CATALUNYA, ELS CATALANS I LES SEVES INSTITUCIONS.
Actualització: Un altre programa eliminat després de 15 anys en antena "L'Internauta" http://www.vilaweb.cat/noticia/3770059/catalunya-radio-suprimeix-linternauta.html
Estic totalment d'acord, es mes jo vaig sentir vía podcast aquesta ignominiosa entrevista d'en Manel Fuentes a l'Angel Colóm, i encara ara em faig creus de com em pogut entre tots elevar als altars a perssonatges com aquest Sr. Us pregunteu com ha arribat l'imitador de Stoixcov al lloc on es ara? ... donç penso que en si hi ha la resposta. La Catalunya del ji,ji,ja,ja, la Catalunya autocrítica i tolerant amb qualsevol expresió, idea o pensament malgrat fos antagonista a la própia eséncia del país, ha propiciat, per bonísme i massa bona fe, que s'en apoderin persones que fan "bandera" d'un soposat Catalanísme moderat i raonable i en canvi el que fan es aprofitar-se del país. Son el paradigma "del catalan bueno" que agrada tant a "Madrit". Sentencíen, jutgen i condemnen tot allò que no es al guió, tot allò que pot fer descabalgar el seu poder i utilitzen el país com la seva finca privada, sempre amparats en una soposada superioritat moral que rescaten de les tesis caducàdes i anacròniques a día d'avui del Maig del 69. A part que essent afins a aquesta esquerra acomplexada que rendeix vassallatge al totpoderòs estat español, ells (pól´litocs, empresàris públics, periodístes, fins i tot artístes i acàdémics docents i no docents), s'omplen les botxaques i el que es pitjor, purguen als qui no son com ells.
ResponEliminaDisculpa l'extènciò del comentari, però es el que pensò i el que crec està matan al nostre país.
Maig del 68 ...perdò ... es que quan parlo d'aquest tema els dits marxen a la velocitat de la llum.
ResponEliminaGràcies Jordi pels teus comentaris, no puc estar-hi més d'acord.
ResponEliminaEstic d'acord amb el contingut, però no tant en l'anàlisis, Jordi. Crec que això de les ideologies ja està passat de moda, ara només importa la butxaca.
ResponEliminaDes d' "abaix" analitzem massa les coses, que si dretes, esquerres, verds, vermells o roses... però desde "dalt" només importa una cosa i és diu money money money. O , ben mirat, potser sí que hi ha dretes i esquerres, la màfia de l'esquerra i la de la dreta, que resulta que no només estan a Itàlia.