"Acatar és humiliar-se. És per això, perquè s'han acabat les ambigüitats, que en la paraula acatar ara convergeixen el seu sentit literal i el polític. Coromines ens diu que acatar deriva de captare, i vol dir rebaixar-se, vinclar-se. També humiliar-se. Acatar la sentència és acceptar el joc que imposa l'intèrpret de la sagrada unitat d'Espanya. I només un acte de veritable sobirania, és a dir, de ruptura democràtica, permetria recuperar la dignitat política i nacional dels catalans. Una ruptura tan modèlica com la que a finals dels anys setanta va permetre fer la transició d'una dictadura a l'actual i tan limitada democràcia espanyola. O una ruptura de l'ordre constitucional tan normal com la que va permetre que Alemanya s'unifiqués. O com les ruptures poc o molt encobertes que permeten la construcció europea."
dimarts, 6 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
També et pot interessar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Escriu el teu comentari