dimarts, 2 de març del 2010
dimarts, 9 de febrer del 2010
Montilla signatura honor Berga
No sap ni escriuire sol. Necessita una "xuleta".
En mans de qui estem?
En mans de qui estem?
diumenge, 7 de febrer del 2010
La "transformació" de Catalunya Ràdio
Ja fa dies que volia penjar aquest article del Víctor Alexandre que denuncia el que està passant a Catalunya Ràdio des que el Tripartit hi ha posar les urpes.
He de dir que puc confirmar, per una persona que conec que treballa des de fa molts anys a Catalunya Ràdio, que la pressió a la que estan sotmesos és brutal, reben consignes de com i de qui s'ha de parlar bé i malament, que el respecte pel català és nul, hi ha una llista de termes i d'eufemismes per parlar de coses, que s'han de respectar i dir tal com han estat manats des del Tripartit, sinó vas al carrer.
Nota: en cursiva les meves reflexions.
L'article del Víctor Alexandre:
www.victoralexandre.cat
JA N'HI HA PROU QUE 4 ILLETRATS SUBORDINATS DE MADRID ENS MANIN. RESPECTE PER CATALUNYA, ELS CATALANS I LES SEVES INSTITUCIONS.
Actualització: Un altre programa eliminat després de 15 anys en antena "L'Internauta" http://www.vilaweb.cat/noticia/3770059/catalunya-radio-suprimeix-linternauta.html
He de dir que puc confirmar, per una persona que conec que treballa des de fa molts anys a Catalunya Ràdio, que la pressió a la que estan sotmesos és brutal, reben consignes de com i de qui s'ha de parlar bé i malament, que el respecte pel català és nul, hi ha una llista de termes i d'eufemismes per parlar de coses, que s'han de respectar i dir tal com han estat manats des del Tripartit, sinó vas al carrer.
Nota: en cursiva les meves reflexions.
L'article del Víctor Alexandre:
El procés d'eradicació sistemàtica de persones ideològicament desafectes a la dictadura audiovisual del tripartit o, si més no, independents en l'exercici de la professió periodística, està transformant Catalunya Ràdio. En poc temps, aquesta emissora ha deixat de ser la Ràdio Nacional de Catalunya per convertir-se en la corretja de transmissió del carrer Nicaragua. Per aconseguir-ho, és clar, ha calgut foragitar molts professionals i marginar-ne d'altres, la qual cosa ha generat una immensa por a significar-se políticament entre molts treballadors de l'emissora. Aquesta neteja ideològica va començar quan el PSOE de Catalunya, per gentilesa d'Esquerra, es va apoderar del Govern i ha continuat tots aquests anys fins arribar a extrems inadmissibles amb directors com Oleguer Sarsanedas i Ramon Mateu.
Queden lluny, per tant, els dies en què Catalunya Ràdio era l'emissora més escoltada del país, amb 614.000 oients diaris. Això passava l'any 2003. Ara, en canvi, ocupa el tercer lloc darrere de la SER -aquest era l'objectiu del Partit Socialista, que la SER fos líder a Catalunya- i de RAC1. Pel camí, no cal dir-ho, la llista de professionals que han estat convidats a abandonar el vaixell és llarguíssima i en destaquen, entre d'altres, Toni Clapés, Jordi Basté, Josep M. Solé i Sabaté, Antoni Bassas, Toni Arbonès i Xavier Solà. Realment vergonyós el tracte que ha rebut Xavier Solà. A Rita Marzoa, ves per on, no l'han fet fora, però l'han apartada de la conducció de programes per evitar que la seva òptica catalanocèntrica pugui trencar l'harmonia hispanocentrada dels informatius i de bona part de la programació. Mentrestant, han arribat comissaris polítics com Manel Fuentes (mireu el vídeo de sota i veureu com Manel Fuente de fa de Jutge i criminalitza a Àngel Colom per l'afer dels diners que Fèlix Millet li va donar pel Pi. Però qui és Manel Fuentes? Com ha pogut arribar tant amunt? si no era més que un imitador que va tenir la sort d'entrar per telèfon al programa "La vida en un xip" de J.M. Puyal i fer una imitació de Stoichkov)
o Jordi García-Soler, tertulians acòlits i nacionalistes espanyols com Javier Sardà i alguns locutors que, a banda de disparar dia sí i dia també contra Joan Laporta -com manen des del carrer Nicaragua-, parlen un català escandalosament impropi d'una emissora pública. De fet, si aquests locutors fossin anglesos i tinguessin el mateix nivell lingüístic que tenen de català no podrien conduir ni un programa de cinc minuts a la BBC. Ni tampoc no els podrien acompanyar la majoria dels seus col·laboradors, gent que cobra per parlar i que trepitja la llengua amb la mateixa incúria que si estigués a Mercabarna.
Tanmateix, no tothom és així a Catalunya Ràdio. Com deia en Miquel Calçada (<--Us recomano aquest article), "encara hi queda molt de talent". Malauradament, però, aquests no són bons temps per al talent, ara toca sectarisme. I el sectarisme, com tothom sap, menysprea el talent que no s'agenolla. Per sort, no en tinguem cap dubte, el paisatge que quedarà després de la batalla de les eleccions serà tot un altre.Víctor Alexandre
www.victoralexandre.cat
JA N'HI HA PROU QUE 4 ILLETRATS SUBORDINATS DE MADRID ENS MANIN. RESPECTE PER CATALUNYA, ELS CATALANS I LES SEVES INSTITUCIONS.
Actualització: Un altre programa eliminat després de 15 anys en antena "L'Internauta" http://www.vilaweb.cat/noticia/3770059/catalunya-radio-suprimeix-linternauta.html
dissabte, 6 de febrer del 2010
LA RIQUESA DEL CATALÀ (breu anàlisi semàntica)
LA RIQUESA DEL CATALÀ
(breu anàlisi semàntica)
1.- Si va acompanyada d’un numeral, té significats molt diferents. Així amb:
1.1 UN significa car ( val un colló ).
1.2 DOS significa valentia ( té dos collons ).
1.3 TRES significa menyspreu ( m’importa tres collons ).
2.- El verb que l’acompanya també canvia el significat:
2.1 Amb TENIR indica gosadia ( aquell té collons ).
2.2 Amb el mateix TENIR , però amb admiratiu, pot significar sorpresa ( té collons! ).
2.3 I si és amb afirmació, admiració o enveja ( quins collons que té! ).
2.4 Amb el verb POSAR pot indicar un repte, sobretot segons on es posen ( va posar els collons damunt de la taula! ).
3.- Tot i emprant un mateix verb pot canviar el significat en funció del temps o la forma:
3.1 En PRESENT indica molèstia o fàstic ( no em toquis els collons! ).
3.2 En REFLEXIU significa vagància ( s’està tocant els collons! ).
3.3 En IMPERATIU significa sorpresa ( toca’t els collons! ).
3.4 En SUBJUNTIU advertiment ( si no toquessis tant els collons!... )
4.- Els prefixos i sufixos modulen el seu significat:
4..1 Amb A expressa por ( acollonit ).
4.2 Amb DES significa riure ( descollonar-se ).
4.3 Amb UT indica perfecció, satisfacció ( collonut )
4.4 Amb ASSOS indica indolència o abúlia ( quins collonassos! ).
5.- També les preposicions matisen el significat:
5.1 Amb DE significa quantitat ( feia un fred de collons ) o també èxit ( va anar de collons ).
5.2 Amb PER significa decisió ( ho faré per collons! )..
5.3 Amb SENSE indica covardia ( és un home sense collons ). 6.- El color, la forma, la polidesa, la mida, la possició o la mesura també tenen significat:
6.1 El VIOLETA significa fred ( em van quedar els collons morats! ).
6..2 La FORMA pot significar cansament ( tinc els collons quadrats ).
6.3 El DESGAST indica experiència ( en tinc els collons pelats! ).
6.4 La MESURA pot expressar rancúnia ( en tinc els collons plens! ).
6.5 La MIDA ( els té ben grossos ).
6.6 La POSICIÓ ( els té ben posats ).
6.7 Però hi ha mides extremes:
6.7.1 Una mida màxima que no es pot superar ( té uns collons com un toro! ).
6.7.2 Si s’ultrapassa la mida màxima, indica vagància o ( li pengen, se’ls trepitja! ).
6.7.3 També existeix una mida mínima: ( de colló de mico ).
7.- Poden definir també un determinat estat anímic:
7.1 Sorpresa, admiració (collons!)
7.2 Estat depressiu (tinc els collons pel terra!).
7.3 Estat eufòric (m’ha sortit de collons!).
7.4 Menyspreu (això és una collonada!).
7.5 Incomoditat, rebuig (toca’t els collons!).
7.6 Amenaça, advertiment (no em toquis els collons!).
7.7 Voluntat (ho farem de collons!).
7.8 Decisió (em surt dels collons!).
7.9 Fastigueix (estic fins els collons!).
Per què desprès ens vinguin de l’estranger a dir-nos que el català és pobre, inexpressiu, vulgar, “pueblerino”, rústic!...
I per acabar: si heu estat capaços de llegir-me fins el final, és que sou COLLONUDES i COLLONUTS .
Autor: Anònim. Rebut per correu electrònic
dijous, 31 de desembre del 2009
2010
dissabte, 26 de desembre del 2009
La Lista de Sinde
"La Lista de Sinde" es una campaña en respuesta a la intención del Gobierno Español de crear una comisión censora en el Ministerio de Cultura con potestad para cerrar y bloquear webs sin previa orden judicial. La Coalición de Creadores e Industrias de Contenidos ha entregado ya al Ministerio de Cultura una lista de 200 webs que según su criterio deberían ser censuradas inmediatamente...http://lalistadesinde.net/
"La Lista de Sinde" recoge un listado de las páginas web que se han ido "autoinculpando" de intercambiar cultura libremente mediante la integración de un buscador de descargas. Nuestro objetivo es responder con esta nueva lista de otras 200, 2.000 o 20.000 páginas web que el Gobierno debería también censurar por la misma razón: compartir cultura. Hasta ahora, los jueces siempre nos han dado la razón, pero si el Gobierno consigue poder cerrar y bloquear webs sin una orden judicial previa, tendrá que ir también a por todas las nuestras. ¡Ahora la Red actúa, únete!
El funcionamiento de esta campaña es muy sencillo:
1.Incluye en tu web uno de los buscadores de descargas que proponemos. Puedes verlos en la columna de la derecha, sólo tienes que cortar y pegar el código que parece haciendo click en el enlace "Pulsa aquí para ver código". Una vez incluído, cualquier persona podrá buscar descargas desde tu web.
2.Inscríbete en "La Lista" rellenando el formulario que hay en la columna de la izquierda.
3.La Lista se entregará al Ministerio de Cultura y a la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información (Ministerio de Industria).
¡Únete!
Incluye alguna de las cajas de búsqueda que aparecen en la página, inscríbete en la lista, y autodenúnciate ante el Ministerio.
Etiquetes:
divx,
dvd,
internet,
sgae,
Sinde,
streaming,
Tecnologia,
web 2.0,
xarxes socials
Publicat per
Unknown
a les
11:14
0
Comentaris
dilluns, 21 de desembre del 2009
Comunicat Nadal del "TristPartit":
Queda prohibit el Nadal en la seva forma tradicional.
La conselleria de Sostenibilitat Sostenible ha decidit:
Rebut via mail. Autor deconegut
La conselleria de Sostenibilitat Sostenible ha decidit:
- El 25 de desembre serà anomenat, oficialment, Dia del Solstici d’Hivern i la Celebració del Naixement del Sol.
- El pessebre és dirà:
Representació d’Escenes Quotidianes No Urbanes.
La presència de figuretes haurà de ser paritària.
L’Àngel anunciador no podrà aparèixer a més de 80 per hora.
A la Mare de Déu i a Sant Josep se’ls aplica la llei de successions contra els rics i els poderosos i res d’estable, a parir a la via.
El Nen Jesús serà la nena Jesusa. - S’eliminen els llums nadalencs i s’apagarà la resta d’il·luminació com a mesura d’entristiment global.
- Els 3 Reis Mags i les 3 Reines Magues seran l’heterosexual, l’homosexual i el transsexual.
Es crea la figura d’un quart Rei i una quarta Reina bisexuals.
L’Estel de Betlem es canvia per una imatge del Subcomandante Marcos.
La Cavalcada se celebrarà per Halloween, que és quan els nens hauran de disfressar-se ja que el Carnaval desapareix del febrer per no coincidir amb la Setmana Blanca. - El tortell de Reis i Reines serà substituït per un falafel amb sorpresa. La sorpresa haurà de ser una autentica merda, no fos cas que el nens tinguessin alguna mena d’alegria o d’il·lusió.
- El Pare Noel es manté igual, però arriba en bicicleta per evitar l’explotació animal dels pobres rens.
- La Missa del Gall s’anomenarà del Xai i s’hi sacrificarà aquest animal en direcció a Pamplona.
- S’elimina el Tió per apologia de la violència.
- El vesc, la ponsètia, el boix grèvol i l’arbre de Nadal seran substituïts per plantes de marihuana que, en ser fumades, permetran cantar “que guais que està la maria, fum, fum fum”.
- El dinar de Nadal serà vegetarià i no transgènic.
Els ingredients hauran de comprar-se en una botiga de comerç just.
Queden prohibits el vi i el cava i serà obligatori beure sucs baixos en calories.
Rebut via mail. Autor deconegut
diumenge, 20 de desembre del 2009
Bon Nadal, Merry Christmas, Joyeux Noël, Feliz Navidad, Zorionak,Boldog Karácsonyt, Buon Natale, Frohe Weihnachten, Feliz Natal, Bo Nadal
Bon Nadal, Merry Christmas, Joyeux Noël, Feliz Navidad, Zorionak,Boldog Karácsonyt, Buon Natale, Frohe Weihnachten, Feliz Natal, Bo Nadal
diumenge, 29 de novembre del 2009
La Dignitat de Catalunya
En solidaritat amb l'editorial conjunta de 12 diaris (Diari de Girona, Avui, El Punt, Diari de Sabadell, Diari de Tarragona, Diari de Terrassa, El 9 Nou, El Periódico de Catalunya, La Mañana, La Vanguardia, Regió 7 i Segre) en defensa de l'estatut.
Copia i enganxa l'editorial al teu bloc, lloc web, mail, ..., cita les fonts i publica o envia-ho a tothom.
Ni tant ni tant blog, s'uneix a la campanya de solidaritat blocaire de l'editorial conjunta "La Dignitat de Catalunya"
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: «Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i Jo vinc a sancionar la llei orgànica següent». Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, només 10 podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el «cor de la democràcia». Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a si mateix–, no farem més al·lusió a les causes del retard de la sentència.
Avanç o retrocés
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de símbols nacionals (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és sinó el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).
Els pactes obliguen
L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda. Allò pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més marge demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l’espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Som en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum.
Solidaritat catalana
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
Copia i enganxa l'editorial al teu bloc, lloc web, mail, ..., cita les fonts i publica o envia-ho a tothom.
Ni tant ni tant blog, s'uneix a la campanya de solidaritat blocaire de l'editorial conjunta "La Dignitat de Catalunya"
dilluns, 29 de juny del 2009
You Tube a la tele

You Tube ha apostat per la televió, You Tube XL. És una versió de You Tube per a ser vista en pastalles grans. Té format panoràmic i busca ser part de l'entreteniment familiar des del que encara és la reina, a la sala d'estar de casa.
Des del navegador de la Wii ho podeu provar i gaudireu de You Tube a la tele, d'una manera fàcil i amena. http://www.youtube.com/xl
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

