Aeropuerto de Ciudad Real

El 27/06/10, "Le Monde" dedicava la totalitat de la seva pàgina 3 a un
reportatge, demolidor, sobre l'aeroport de Ciudad Real. Es tracta d'un
equipament d'última generació, amb una de les pistes més llargues d'Europa
(4 Km), capaç fins i tot de permetre l'aterratge de l'Airbus A380, l'avió
comercial més gran del món. Les instal·lacions estan dimensionades per
acollir un volum de dos milions i mig de passatgers l'any. Per
gestionar-lo hi ha 91 treballadors directes, més uns 200 de les diverses
empreses concessionàries.

"Avui, un silenci de catedral regna en l'immens hall de les sortides",
escriu el reporter del diari parisenc. El cas és que l'aeroport de Ciudad
Real només té tres vols setmanals, que gestiona Ryanair gràcies a una
subvenció pública. La cafeteria pràcticament només serveix esmorzars als
mateixos treballadors, que dilluns, dimecres, dijous i dissabte són les
úniques persones que volten pels passadissos en tot el dia.

Una obra d'aquesta magnitud ha necessitat invertir-hi, d'entrada, 500
milions d'euros. Bona part els va posar Caja Castilla-La Mancha, que ha
estat invervinguda pel Banc d'Espanya i ha hagut d'avalar 9.000 milions
d'euros amb diner públic. Ara, la Junta de Castella-La Manxa ha injectat
en l'aeroport 140 milions més, que aniran a compensar les pèrdues, enormes
i constants.

Ciudad Real té 75.000 habitants, més o menys les dimensions de Rubí.
Disposa d'estació de TGV i aeroport internacional. Europa ja no vol pagar
més. Queda vostè i la resta de catalans...*

Us adjunto  l'article integre en francès i el vincle amb el diari:

http://www.lemonde.fr/cgi-bin/ACHATS/acheter.cgi?offre=ARCHIVES&type_item=ART_ARCH_30J&objet_id=1127921

Posted via email from jalegret's posterous

Passa el temps i tot segueix igual!

Què us recorda, aquesta foto??? 

 

Passa el temps i tot segueix igual!

 

 

 

Posted via email from jalegret's posterous

Que tothom conegui el nom dels traïdors

ERC!!, PP, PSC, IC i CIU!! HAN ACORDAT AVUI LA PRIMERA RESPOSTA UNITÀRIA DESPRÉS DE LA MANIFESTACIÓ INDEPENDENTISTA DE DISSABTE DE MÉS D’UN MILIÓ DE CATALANS: VOTAR EN CONTRA DEL LA ILP PER CONVOCAR UNA CONSULTA POPULAR SOBRE LA INDEPENDÈNCIA
AQUESTA ILP ERA EL PLA B DAVANT EL BLOQUEIG DEL TC A L’ANTERIOR INICIATIVA POPULAR PRESENTADA PEL REFERÈNDUM D’INDEPENDÈNCIA

Benvolguts/des companys i companyes,

Avui és un dia molt trist. La primera resposta unitària a la massiva manifestació del dissabte 10 de juliol ja ha estat presa per unanimitat per part dels partits polítics: aquest matí la Mesa del Parlament, amb els vots d’ERC (Ernest Benach), el PP (Rafael Luna), el PSC (Higini Clotas i Lídia Santos), IC (Jordi Miralles) i CiU (Toni Castellà), ha votat en contra de l’admissió a tràmit de la Iniciativa Legislativa Popular perquè la Generalitat convoqui una Consulta Popular sobre la Independència.

Amb aquesta decisió presa per unanimitat, la Mesa del Parlament ha tombat aquest Pla B que havíem presentat, després de conèixer la sentència del TC contra l’Estatut i contra la Llei de Consultes populars per via de Referèndum, amb l’objectiu de salvar el bloqueig que s’havia perpetrat per part del TC contra l’anterior IP presentada per un referèndum d’independència. Aquesta IP també ha estat rebutjada, finalment, per part de la Mesa.

La ILP no podia aturar-se per part del Govern espanyol perquè la Llei d’Iniciativa Legislativa Popular es va aprovar l’any 2006 i ja no es podia recórrer per part del Govern espanyol. Però la Mesa del Parlament, per unanimitat, i en un acte de covardia després de la manifestació de dissabte, ha fet la feina bruta a Espanya i ha tombat la Consulta Popular sobre la Independència abans que poguéssim començar la recollida de signatures.

Aquesta decisió és una burla i una manca de respecte al milió i mig de catalans que ens vàrem manifestar el passat 10 de juliol al crit d’INDEPENDÈNCIA. Els partits polítics han volgut posar un morrió al poble i han manat continuar votant llistes tancades i bloquejades. Aquesta ha estat la única resposta unitària que han sabut acordar: evitar que el poble parli i voti. I ho han fet tots junts, els que es fan dir independentistes amb els autonomistes i els espanyolistes. Tots junts.

ALFONS LÓPEZ TENA I URIEL BERTRAN HAN PRESENTAT LA SEVA DIMISSIÓ COM A CONSELLERS NACIONALS DE CDC I D’ERC RESPECTIVAMENT

Alfons López Tena i Uriel Bertran, els impulsors de les dues iniciatives per convocar una Consulta Popular sobre la Independència han presentat la seva dimissió com a Consellers Nacionals de CDC i d’ERC respectivament, per aquesta decisió adoptada per les direccions de CiU i d’ERC. Aquesta és la carta que ha enviat Alfons López Tena a Artur Mas i la carta que ha enviat Uriel Bertran a Joan Puigcercós.

MOSTREU EL VOSTRE REBUIG A L’ACTUACIÓ D’ERC, PP, PSC, IC I CIU I ENVIEU UN CORREU ELECTRÒNIC ALS RESPONSABLES D’AQUESTA BURLA AL POBLE CATALÀ

Líders Polítics
Joan Puigcercós (ERC): jpuigcercos@esquerra.cat
José Montilla (PSC): jose.montilla@parlament.cat
Artur Mas (CiU): a.mas@ciu.cat
Joan Herrera (IC): jherrera@diputado.congreso.es


Membres de la Mesa
Ernest Benach (ERC) : ernest.benach@parlament.cat
Rafael Luna (PP): rafel.luna@parlament.cat
Higini Clotas (PSC) : higini.clotas@parlament.cat
Lídia Santos (PSC): lidia.santos@parlament.cat
Lluís Corominas (CiU): lluism.corominas@parlament.cat
Antoni Castellà (CiU): antoni.castella@parlament.cat
Jordi Miralles (IC-EUiA): jordi.miralles@parlament.cat

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/194435-el-parlament-fa-marxa-enrere-i-avorta-el-referendum-dindependencia.html

Posted via email from jalegret's posterous

Descansi en pau i que no s'en parli mai més....

   

 

 

 

 

Posted via email from jalegret's posterous

Campanya a la ràdio CCN.cat

Ha arribat el moment de fer una campanya publicitària a favor de
la independència.

Al CCN hem fet 4 falques de radio que difondrem a RAC-1, RAC105, FLAIX BACK, FLAIX FM, i RADIO TELE TAXI tan sovint com ens permetin les aportacions d'empreses i particulars que tinguem.

Aquestes falques les hem presentat formalment aquest cap de setmana a la Fira de Girona, i us les enviem perquè les pugueu sentir en primícia.

Tenim previst de fer-ne 14 diàries. Com que aquest missatge arribar a milers de contactes, entre tots podem garantir que no deixin de sonar des d'ara fins a les properes eleccions. Aquesta és, des del nostre punt de vista, l'acció que generarà el debat tan necessari, a totes les tertúlies públiques i particulars del país. Ja estem fent més falques per anar renovant aquestes, anuncis a la premsa i anuncis a la televisió per a quan s'acostin les eleccions.

Aquesta campanya també servirà per pressionar els partits polítics catalans per a que posin al seu programa electoral la Declaració d'Estat per Catalunya. 

 

www.CCN.cat 

  
Download now or listen on posterous

falca4rtestat.mp3 (285 KB)

  
Download now or listen on posterous

falcapensions.mp3 (359 KB)

  
Download now or listen on posterous

falca26%.mp3 (285 KB)

  
Download now or listen on posterous

FalcaNòminaCatalana.mp3 (324 KB)

Posted via email from jalegret's posterous

ACATAR ÉS HUMILIAR-SE

"Acatar és humiliar-se. És per això, perquè s'han acabat les ambigüitats, que en la paraula acatar ara convergeixen el seu sentit literal i el polític. Coromines ens diu que acatar deriva de captare, i vol dir rebaixar-se, vinclar-se. També humiliar-se. Acatar la sentència és acceptar el joc que imposa l'intèrpret de la sagrada unitat d'Espanya. I només un acte de veritable sobirania, és a dir, de ruptura democràtica, permetria recuperar la dignitat política i nacional dels catalans. Una ruptura tan modèlica com la que a finals dels anys setanta va permetre fer la transició d'una dictadura a l'actual i tan limitada democràcia espanyola. O una ruptura de l'ordre constitucional tan normal com la que va permetre que Alemanya s'unifiqués. O com les ruptures poc o molt encobertes que permeten la construcció europea." 

 

SALVADOR CARDÚS 

 

 http://avui.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/190054.html

Posted via email from jalegret's posterous

Acatar

acatar

v. tr. [LC] Manifestar respecte i submissió (envers algú o envers alguna cosa).

See and download the full gallery on posterous

Posted via email from jalegret's posterous

Què passa abans i després que premis Cercar a Google? - What happens before & after you hit Search on Google?

Posted via email from jalegret's posterous

Anys claus de la història de Catalunya

Posted via email from jalegret's posterous

No volem un estatut, volem la independència!

 

Vicent Sanchís

La sentència del tribunal constitucional marca la fi de l'autonomia. Com a país podem optar per indignar-nos i acceptar la situació tot intentant d'arribar al mateix lloc per unes altres vies, com sembla que proposa el president Montilla. Però com a país també podem decidir que el menyspreu institucional amb què ens tracta l'estat ens deslliura de tot pacte, escrit o no, amb Espanya. I aquí, a partir d'avui, és on es bifurquen els camins.

Es bifurquen traçant, per un costat, la via dels qui a tot preu voldran mantenir-se dins l'estat espanyol i la via dels qui pensem que avui ja és més sensat i prudent de proclamar la independència. La retallada que la justícia espanyola va fer ahir de l'estatut és un fet d'una gravetat política difícil de superar. Encara no ha estat publicada la sentència, però pel veredicte publicat, ja es pot observar que castiga greument el text estatutari i ataca sense miraments la base central del text. La introducció obsessiva de les referències a la 'indisoluble unitat d'Espanya' és en aquest sentit definitòria de fins a quin punt uns jutges desprestigiats pretenen esmenar la plana no solament al Parlament de Catalunya sinó fins i tot a les corts espanyoles. Sis jutges fan entrar per força en l'ordenament jurídic català un concepte diametralment contrari al que va inspirar l'estatut, ignorant que les majories polítiques votades pels ciutadans no volien incloure-l'hi i no l'hi van incloure.

El menyspreu de la voluntat popular per la màxima institució jurídica espanyola no és de cap manera una anècdota prescindible. Ni es pot reduir a un detall folclòric. El president Montilla va provar ahir d'aïllar l'atac culpant-ne el tribunal i prou, però no és veritat. Si Espanya hagués volgut evitar aquest xoc de trens que es va concretar ahir en la sentència ho hauria pogut fer; això ho sabem tots. Però no ha volgut. El Tribunal Constitucional, si de cas, és la caricatura ridícula d'un estat en franca regressió. Però la caricatura no anul·la el retrat. Les institucions espanyoles no han fet res per evitar aquest esperpent. Ara no poden pretendre que se'n desentenen aprofitant que, la sentència, només l'hem de pagar nosaltres.

Així que ara ens toca de decidir. De nosaltres depèn de restar envescats durant dècades en un estatut inservible que aprofundirà la decadència social, política, econòmica i cultural del país o canviar-lo de soca-rel fent-ne un estat lliure d'Europa. Tothom té dret de triar el futur que considere millor per a Catalunya i d'enganyar-se, si vol; però al final aquesta sentència deixa clar que les opcions són únicament dues: o decidim nosaltres sols o ells ens imposen les seues decisions.

 

Salvador Sostres

La sentència és lògica, i encara suau venint d'Espanya. L'encaix no és possible, ni l'entesa, ni el pacte, com molts ja havíem dit tantes vegades, i ara sols queda afrontar la rendició o el conflicte. El conflicte pacífic, esclar, com a mínim per part nostra. La reacció de Montilla, demanant el vot però sense oferir cap solució ni cap camí, ha estat impresentable i mesquina, pròpia d'un pobre analfabet com ell, atroç quinqui del Baix sense excusa ni pretext. Però parlem de coses serioses. Espanya és el que és i això ha estat sempre claríssim. Tot i així, per por al conflicte, tots els partits catalans i catalanistes han volgut negociar-hi sempre i buscar una manera de conviure. Això no existeix, i el TC ho ha confirmat amb la seva sentència. Bé, no pot dir-se que no ho sabéssim de fa temps. Espanya ha estat sempre al mateix lloc i s'ha comportat defensant els seus interessos i de manera ben coherent. El que queda per veure és si la classe política catalana -tota o en part- estarà a l'alçada del repte i sabrà liderar el país. Fa molts anys que escric que el problema de Catalunya no és Espanya sinó els catalans, que sempre ens equivoquem. Espero que a partir de la reacció contra la sentència no ho hagi de continuar dient. Espanya, insisteixo, ha fet el que Espanya havia de fer. Tot escarafall és grotesc, i molt ingenu, perquè vol dir que t'esperaves alguna cosa que ja tothom sap que és impossible que passés. A veure si Catalunya dóna la cara o ens hem de quedar celebrant derrotes i queixant-nos 300 anys més.   

 

Posted via email from jalegret's posterous